par Vicenç » 12 avril 2005 21:55
James Bond 007 a écrit :
Est-ce que c'est clair ?!?!?!
c'est clair
---
http://dcvb.iecat.net/
Diccionari català-valencià-balear
1. BARCA f.
I. imatge imatge Vaixell de fusta apte per servir de vehicle damunt l'aigua, mogut a rems o a veles; cast. barca....
...
|| 15. Barca de bon vent: persona activa i diligent (Cat.).
Loc.—a) Fer sa barca (un ocell): estar en l'aire sense aletejar, sia aturat, sia en moviment (Mall.). Sa milana... pegà un gisco esquerdat, i, fent sa barca, fugí cap an els penyals més alts, Rosselló Valldem. 32.—b) Tirar la barca a l'aigua: deixar les vacil·lacions o contemplacions i prendre una resolució enèrgica (Val.).—c) Treure la barca a terra: obtenir bon resultat d'una empresa difícil (Cat.).—d) Embarcar-se en barca de canya: emprendre una cosa que no ofereix probabilitats de sortir bé (Cat.).—e) Perdre carregament i barca, o perdre barca i bolitx: perdre-ho tot (Mall.).—f) Fer surar sa barca: fer subsistir una cosa que estava en gran perill (Mall.).—g) Anar barca davant nau: gastar la soldada abans de cobrar-la (Mall.).—h) Entre barca i nau: (ant.) Perço n'i ha tantes que corren fortuna, | hi's pot per ells dir “entre barqua y nau”, | car, per ser tallats de molt mala lluna, | si'ls liga Sent Pere dispensa-y Sent Pau, Proc. Olives 1582.—i) Bon vent i barca nova!: ho diuen a un qui se'n va, per demostrar satisfacció per la seva absència (Cat.).
CATALUNYA topon.
Extensa regió que ocupa la porció nord-oriental de la Península Ibèrica; cast. Cataluña. De part enués Cathalunya, Jaume I, Cròn. 58. Si juseu o juseua ve de Catalunya, Leuda Puigc. 1288, 505. Tota la fort terra de Catalunya, Desclot Cròn., c. 1. Segons custum de Cataluya [sic], Constitucions de Cat., trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 331). Lo priorat de Cathalunya, doc. a. 1319 (Miret Templers 393). L'avara pobretat de Cathalunya, Febrer Par. viii. Les demés parts de Cathalunya, Ordin. Univ. 1596, 2 vo. Antigament es feia la distinció entre Catalunya vella i Catalunya nova: la primera denominació designava la part de Catalunya que va esser reconquistada més prest, i la segona aquella part del territori que fou conquistada més tard pels cristians. L'extensió aproximada d'ambdues comarques és assenyalada en les «Costumes de Catalunya», text català del segle XIII: En alcuna part de Cathaluya qui ha nom Cathaluya veyla, axí com tot lo bisbat de Gerona e quax la meytat del bisbat de Barcelona que és part lo flom de Lobregat ués Orient e la mayor part del bisbat de Uic... En altra part de Cataluya que és per tot lo dit flom de Lobregat ués Ponent, que tots temps sol esser apelada del temps del senyor En Ramon Berenguer comte de Barcelona en çà, noua Cathaluya...
Canada
2. imatge CANADA f.
Recipient de fusta encerclat de ferro, que té forma de tronc de con invertit i té el damunt pla amb dos brocs de diferent amplària, i serveix per beure al galet
[quote="James Bond 007"]
Est-ce que c'est clair ?!?!?![/quote]
c'est clair :)
---
http://dcvb.iecat.net/
Diccionari català-valencià-balear
1. BARCA f.
I. imatge imatge Vaixell de fusta apte per servir de vehicle damunt l'aigua, mogut a rems o a veles; cast. barca....
...
|| 15. Barca de bon vent: persona activa i diligent (Cat.).
Loc.—a) Fer sa barca (un ocell): estar en l'aire sense aletejar, sia aturat, sia en moviment (Mall.). Sa milana... pegà un gisco esquerdat, i, fent sa barca, fugí cap an els penyals més alts, Rosselló Valldem. 32.—b) Tirar la barca a l'aigua: deixar les vacil·lacions o contemplacions i prendre una resolució enèrgica (Val.).—c) Treure la barca a terra: obtenir bon resultat d'una empresa difícil (Cat.).—d) Embarcar-se en barca de canya: emprendre una cosa que no ofereix probabilitats de sortir bé (Cat.).—e) Perdre carregament i barca, o perdre barca i bolitx: perdre-ho tot (Mall.).—f) Fer surar sa barca: fer subsistir una cosa que estava en gran perill (Mall.).—g) Anar barca davant nau: gastar la soldada abans de cobrar-la (Mall.).—h) Entre barca i nau: (ant.) Perço n'i ha tantes que corren fortuna, | hi's pot per ells dir “entre barqua y nau”, | car, per ser tallats de molt mala lluna, | si'ls liga Sent Pere dispensa-y Sent Pau, Proc. Olives 1582.—i) Bon vent i barca nova!: ho diuen a un qui se'n va, per demostrar satisfacció per la seva absència (Cat.).
CATALUNYA topon.
Extensa regió que ocupa la porció nord-oriental de la Península Ibèrica; cast. Cataluña. De part enués Cathalunya, Jaume I, Cròn. 58. Si juseu o juseua ve de Catalunya, Leuda Puigc. 1288, 505. Tota la fort terra de Catalunya, Desclot Cròn., c. 1. Segons custum de Cataluya [sic], Constitucions de Cat., trad. segle XIII (Anuari IEC, i, 331). Lo priorat de Cathalunya, doc. a. 1319 (Miret Templers 393). L'avara pobretat de Cathalunya, Febrer Par. viii. Les demés parts de Cathalunya, Ordin. Univ. 1596, 2 vo. Antigament es feia la distinció entre Catalunya vella i Catalunya nova: la primera denominació designava la part de Catalunya que va esser reconquistada més prest, i la segona aquella part del territori que fou conquistada més tard pels cristians. L'extensió aproximada d'ambdues comarques és assenyalada en les «Costumes de Catalunya», text català del segle XIII: En alcuna part de Cathaluya qui ha nom Cathaluya veyla, axí com tot lo bisbat de Gerona e quax la meytat del bisbat de Barcelona que és part lo flom de Lobregat ués Orient e la mayor part del bisbat de Uic... En altra part de Cataluya que és per tot lo dit flom de Lobregat ués Ponent, que tots temps sol esser apelada del temps del senyor En Ramon Berenguer comte de Barcelona en çà, noua Cathaluya...
Canada
2. imatge CANADA f.
Recipient de fusta encerclat de ferro, que té forma de tronc de con invertit i té el damunt pla amb dos brocs de diferent amplària, i serveix per beure al galet
